divendres, 21 de novembre del 2014

Natura de Trejuvell (6)

Avui torno a publicar noves fotos de animalons, plantes i bolets de Trejuvell. Hi ha una fotografia que coincideix el mateix títol amb altres fotografies d'anteriors entrades però correspont a diferent individu (El dia que faci la web, llavors hi seran dins de la mateixa fitxa). Aquesta situació es repetirà en el temps, com també la possibilitat de que en varies entrades surtin les mateixes imatges però amb diferent títol, el qual haurà de veure amb la temàtica de la entrada.

Synephippius obvius

Gràcies a  José Ramón Correas, col·laraborador de biodiversidad.org, per ajudar-me a classificar aquest i d'altres ortòpters


Tettigonia viridissima

Amb aquest nom ja tenia una altra fotografía. vaig tenir els meus dubtes a l'hora de classificar-la com a Tettigonia viridissima, però José Ramón Correas me'ls va treure del cap.



Asplenium trichomanes

Petita falguera fotografiada a "l'aubaga" de vora el riu. Mercès a Angela Canet per la seva classificació.


Suillus luteus

El Bolet de bou està emparentat amb el famós Cep i amb el  Mataparents. Aquest bolet és comestible però de gust no interessant. És força abundós a la zona.

divendres, 14 de novembre del 2014

Natura de Trejuvell (5)

Avui torno a penjar fotografies d'altres especímens naturals que he vist a Trejuvell i que he pogut fotografiar. Creureu que és caòtic: Teniu raó, però el motiu de penjar-les sense ordre ni concert és que ho faig conforme vaig classificant els exemplars fotografiats.

El dia que tinga moltes fotografies classificades em plantejaré de fer una web com la que tinc: "El Fichero de Fósiles d'AIP" . Aquesta web, que està en construcció permanent, hi ha penjades fitxes taxonòmiques de exemplars fòssils propietat dels membres de l'Associació Ilerdenca de Paleontologia (AIP), a la qual pertanyo, a més d'altres, com són icnites, que es troben in situ als jaciments perfectament catalogats d'arreu on he pogut fotografiar-ho.Quansevol dia parlaré de la geologia i paleontologia de la zona.

Així doncs començo:




  Hadrodemus m-flavum

Hadrodemus és una xinxa comuna que s'alimenta generalment succionant la saba de les plantes, encara que també es cita l'alimentació sobre restes d'altres invertebrats. Tot i presentar coloració variable és característic d'aquesta espècie el disseny en forma de M que dibuixen els seus èlitres. Gràcies a Luís Vivas per classificar-me el exemplar.



Dactylorhyza maculata


Doncs sí!!! També hi ha orquídees. Però us recordo que són espècies que estan més que protegides a les nostres contrades, per la seva raresa... És millor contemplar-les i/o fotografiar-les en el seu lloc que no tallar-les o arranca-les: Són també part del nostre Patrimoni que hem de preservar. Angela Canet m'ha confirmat el nom científic: S'agraeix!



Origanum vulgare

És una planta molt comuna als marges dels camps i camins. De molt bona flaire. L'orenga silvestre, a més de
l'ús culinari (tant per adobar carns, amanides, pizza i pasta, com  també per alinyar olives i salses), també té un ús medicinal:
  • En infusió ajuda a les alteracions digestives, bronquitis, tos i asma.
  • Acció expectorant.: Afeccions respiratòries amb tos.
  • Propietats carminatives: Per combatre els gasos en forma d'infusió.
  • Té propietats sedants digestives.
  •  En regles doloroses s'empra com a calmant i regulador.
  • Antisèptic de les vies respiratòries, Els dolors i reumes s'alleugen amb fregues amb oli d'orenga i cataplasmes de la planta.
Contraindicat subministrar l'oli essencial durant l'embaràs, la lactància, en nens més petits de sis anys i en pacients amb malalties neurològiques, també és recomanable no administrar aquest oli en persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat.



Juniperus communis

El ginebre és un arbust molt corrent a la part solana de les nostres contrades. Els usos habituals, a més de la elaboració de la ginebra, els fruits s'utilitzen per adobar carns tipus caça i també la xucrut (col fermentada) centro-europea. El meu padrí Ventura en feia mangales amb els troncs de ginebres en els seus darrers anys de vida.

dimecres, 12 de novembre del 2014

La tardor a Trejuvell (2014)

Veieu quines pinzellades de colors grocs, taronges i vermells, entre el verd fosc del fullatge dels pins, hi ha a Trejuvell a la tardor...


 
 Sempre comvida a fer una passejada per tal de gaudir aquest bé de Déu...

  
 La sensació de pau que et dóna reseguir, amb silenci, el camí del bosc...



I trobar-te un seguit de petites sorpreses.


 

dilluns, 10 de novembre del 2014

Natura de Trejuvell (4)

Avui i afegiré més de la Natura:



 Aff. Platycleis affinis

Tettigonia viridissima

Llangostos, pantiganes, saltamartins,... És un grup molt nombrós en aquestes contrades. Hi ha cops que hi ha veritables nubolades que quan camines per els prats van saltant de planta a planta. Aquí uns individus molt corrents a Trejuvell.



Dianthus hyssopifolius (= Dianthus monspessulanus)

Anomenat amb català Clavell de pastor, és una de les espècies de clavellina silvestre que hom pot trobar per les contrades.Planta vivaç, es considera vegetació propia de prats i pinedes aclarides. Hom la pot trobar també a grans altituts i en quansevol tipus de substrat. Floreix de juny a agost, encara que aqueste fotografies han estat fetes aquest 7 de novembre vora la "cantera" de Trejuvell. En un futur penjaré d'altres fotografies millors.

 

Geastrum vulgatum (= Geastrum rufescens)


M'estreno en el mon dels bolets amb un de força comú i ,per la seva forma, força curiós. S'anomena Estrelleta, evidentment no cal dir el per què... Es pròpia tant de boscos caducifolis com de coníferes tot l'any desprès de pluges. No és comestible.



Tricholoma terreum

Qui no coneix al Fredolic? Aquest bolet que marca el començament dels freds. Comestible molt apreciat per a guisats i sopes, encara que servidor en sóc al·lèrgic i no puc donar la meva opinió.
El barret neix tancat i obrint-se fins quedar aplanat en la seva maduressa, pot arribar a fer més de 5cm de diàmetre. De color gris, s'enfosqueix a mesura que ens acostem al centre.
Làmines desiguals, espaiades a l’exterior però juntes a mesura que s’acosten al peu.
Peu de color blanc trencat, a l’inici, a grisós. També és prim i fibrós i es trenca amb molta facilitat.