dimecres, 7 d’octubre del 2015

Natura de Trejuvell (9)

He de remarcar que aquests mesos de primavera, i tot el juny i juliol han estat molt secs i calurosos. El poc que ha plogut i res quasi és el mateix. Tot això fa que també l'espècies vegetals (sobretot) i animals adoptin pautes d'activitat pròpies d'altres moments estacionals. Es a dir, o van avançats o van retardats per la manca d'aigua i per la calor d'aquests darrers dies.

He d'agraïr a Àngela Canet i a Divina Aparicio per ajudar-me a classificar els vegetals.


Echium aff. vulgare
 

Anomenada en català "Llengua de bou", he de suposar per les pilositat de les fulles. En castellà rep també el nom de "Viborera" per què les llavors recorden al cap dels escurçons.

Antigament es creia que guareix o calma la picada dels escurçons. Compte!!! Consumida en grans quantitats pot ser verinosa per al bestiar.



Enguany, per darrers de juny, n'he vist una gran quantitat vora el poble. La veritat feia molt bonic...



 Colchicum autumnale

El còlquic és una planta que floreix a la tardor (d'aquí el nom de l'espècie que en fa referència) verinosa tant per al bestiar com per als humans. Encara que s'utilitza, sota severa i estricta prescripció mèdica, per a combatre la gota aguda i l'esclerosi múltiple, i com a relaxant muscular en les contractures musculars.


 Aquests exemplars els he trobat en un prat aprop del dolmen del Plan Fornesa, al bosc de la Guàrdia d'Àres.

*******************************************

Sortosament a l'agost ha plogut i ha caigut aigua al seu moment: per la Mare de Deu d'Agost...
Això vol dir que, si el temps no s'espatlla, enguany és any de bolets, com realment és... Com ja ho he dit altres cops, Trejuvell no és contrada de bolets, n'hi ha molt pocs com remarcar-ho com contrada boletaira. Però hi ha altres punts dintre del municipi que n'hi ha, encara que actualment i gràcies a programes com el de "Caçadors de bolets" hi ha més boletaires que bolets...



En sóc contrari a aquests programes i més que el programa en si mateix a la forma com tracten el tema, per què tothom en veure-ho es considera un veritable "caçador de bolets" i no té en compte que el bosc és un ecosistema delicat on els bolets, siguin bons o dolents, tenen una funció molt important en el manteniment d'aquest ecosistema:
  • Sovint em trobo que algú ha passat davant meu i ho ha destroçat tot, tant si es bo (i no el coneix) o dolent. 
  • I no parlem la de basura deixada de quansevol manera al bosc: Llaunes, boses, paquets de cigarretes,..., i, el que em faltava trobar, tampons femenins usats.

Però ve't aquí una mostra de bolets:



Amanita muscaria

Comunment anomentat reig bord. És el bolet típic dels dibuixos de follets. El barret de color de carbassa-rojenc a roig molt intens, i amb taques blanques per sobre. Per el desota del barret és blanc, amb les llamines molt juntes.


 El peu de color blanc amb anell i volva.


És un bolet psicotròpic per el seu contingut de muscimol i àcid ibotènic que provoquen alucinacions a qui els menja, fins i tot hi ha qui veu follets: No us recorda res aquest fet? 
Però és molt tòxic per al fetge, puguent provocar fins hi tot coma. 


 Boletus edulis

Qui no coneix al cep. Aquest bolet que fa uns quants anys ningú collia, sols els francesos que venien aquí per a endur-se'ls... I ara tothom, jo inclòs, dessitgem per collir-lo, i ens delim per menjar-lo cru en amanida, amb arròs, guissat,... És, evidentment, de la mateixa famíla del bolet de bou.


Aquest és el meu primer cep trobat en aquestes contrades!!!


 Spathularia flavida

Petit bolet amb forma d'espàtula irregular, d'aquí el nom del gènere del bolet i del nom comú que és espatulària, de color groc més o menys intens. El seu tamany arriba als 3 cm.


Aquest bolet és rar, però al bosc d'Espaén n'he trobat bastant en petites plapadetes. No és comestible.


Chroogomphus rutilus

Conegut vulgarment com a pota de perdiu o fetget, aquest bolet és un bon comestible, de color uniforme en tot el bolet, que va del marró fosc al marró rogenc, passant a tonalitats carabassa. El barret de forma acampanada amb un mamelló central quan és jove, quan es va fent gran es va eixamplan i aplanan.

Les llàmines són espaiades. El peu llarg, més o menys torçat, i que s'aprima a la base.


Al fregir-lo adquereix un color que recorda al del fetge, d'aquí que hi ha que l'anomena fetget. Comestible.


Clytocibe (sin. Lepista) nuda


Hom el coneix per moixeró, moxeró, mixernó, moixernó o moixarnó blau. Aquest bolet de color blau-violaci per desota, i per sobre marró amb tonalitats blavoses, és molt bon comestible cuinat, però tòxic en cru. De molt bona olor es distingeix d'exemplars d'espècies que es poden confondre amb ella per que aquests darrers tenen olor desagradable.


Pholiota pinicola


Bolet que el trobem formant grups de nombrosos exemplars sobre fusta morta de pi a la tardor. No és comestible.








Mycena aff. tintinnabulum

Aquest bolet, de mesures molt minces, no he trobat enlloc si és comestible o no, sols la curiositat de que és luminescent, és a dir, emeteix llum. Es fa en fusta en descomposició.




 Hygrocybe mucronella

  Bolet sense interès culinari. Molt petit. Sol creixer en prats i clarianes de bosc en grups de pocs exemplars.




Hygrophorus hypotejus

Bolet força abundant en boscos de coníferes de la tardor fins a les primeres gelades. De barret de 2 a 5 cm. de forma convexa de jove a forma d'embut però conservant un mamelló en les formes madures. Comestible però mediocre. Les làmines són grogues força vistoses.

 



dilluns, 14 de setembre del 2015

ESTAN FENT UNA PALANCA AL RIU!!!

He fet diverses passejades fins al riu... Feia quasi un any que no ho fèiem la meva muller i jo...


..i: Oh!! Sorpresa!!! Fa tres setmanes vam trobar que estan construint una palanca o passarel·la per a vianants, i ningú ens ho havia dit.. I aprofita el que va quedar de l'antic pont de formigó que se'n va emportar els aiguats de l'any 1982.


Suposo que està dins el projecte d'arreglar els camins que està portant a terme l'actual consistori de les Valls d'Aguilar.


Aquest cap de setmana hi hem tornat a anar-hi i es pot dir que ja està acabada. També han senyalitzat aquests vells camins que han netejat.


Molts d'aquests camins estaven o havien desaparegut a causa del despoblament progressiu que estan patint aquestes contrades.


Crec que es bona la seva recuperació a tots els efectes:

Per una banda són un atractiu turístic per als usuaris de l'incipient turisme rural de la zona: A pesar de que sóc contrari a massificacions i especulacions turístiques que resten genuïnitat a l'entorn, reconec que és un petit motor econòmic que pot donar de viure a un grup de gent que d'altra manera s'hauria de buscar les "garrofes" ves a saber on. És per això que evita o al menys minva els efectes del despoblament tant fort que pateix aquest país.


Per una altra, en cas (Déu no ho vulgui pas) d'un accident o catàstrofe per aquests mons de Déu (per exemple un incendi), pot permetre que les brigades d'emergència es puguin moure millor i amb més rapidesa.

dimecres, 12 d’agost del 2015

FESTES 2015 D'ESPAÉN I TREJUVELL

El dia diumenge 2 d'agost es va celebrar les festes conjuntes d'Espaén i de Trejuvell.
Com cada  any va començar amb caminada, enguany fins a la Cova d'Oli Ermi.






Al fer-se mal la meva muller, no vam poder arrivar-hi. És per això que no puc penjar fotos de l'interior. Una altra vegada serà... Però si que en vaig prendre de Castell Neró i suposat lloc on es diu que van trobar el tresor que valia més que el Regne d'Aragó...



 
Desprès, en finalitzar l'excursió, es va preparar el dinar de germanor...



 ... que es celebraria en les antigues escoles d'Espaén.



Abans de començar l'àpat, els representants municipals van fer els seus discursos...



Desprès de menjar la gent es va aplegar per parlar de les seves coses amb música de fons. Fins i tot va haber qui es va marcar un ball.



Aquestes trobades estan molt bé: Veus a gent que per les distàncies feia temps que no veies. També coneixes d'altra gent que han tingut relació amb la família i que no els coneixies, i d'altres que són nou vinguts.
D'aquests darrers són els nous propietaris d'Anyús, dels quals un altre dia en parlaré. Sols dir que s'han assentat i es dediquen  a l'agricultura ecològica.

dijous, 9 d’abril del 2015

Natura de Trejuvell (8)

En aquesta nova entrada m'estreno amb els vertebrats: He aconseguit fotografiar a un  grup de gralles de bec vermell que van aterrar al prat de darrera casa. Desgraciadament no tenia a mà un objectiu amb una distància focal prou gran com per poder fer una fotografia de qualitat. Queden una mica borroses però intentaré, en un futur, tornar a fotografiar a l'estol amb un objectiu més adequat. També he "penjat" unes quantes plantes que vaig fotografiar l'altre dia.



 Phyrrocorax phyrrocorax

La gralla de bec vermell viu per tot Europa y Àsia per sobre els 1000 m. d'alçària en llocs amb cingles, on cria a les esquerdes fent els nius amb bastonets.
  


Es caracteritza per fer uns 40 cm. de llargària. Color negre amb potes i bec vermell. Aquest darrer es llarg i fi, lleugerament corbat. Els exemplars joves es poden confondre amb la gralla de bec groc (Phyrrocorax graculus) al tenir en aquest estadi el bec groguent.


 Hàbits insectívors, encara que també és oportunista, menjan-se les deixalles dels excursionistes, de la qual cosa dono fe: en una excursió que vaig fer amb la meva senyora al Grossglockner, al parc nacional Hohe Tauern d'Austria (Qui pugui que hi vagi, val molt la pena), i allí tant les gralles de bec vermell com les marmotes estaven "humanitzades", és a dir, eren animals salvatges que convivien amb els visitants humans deixant-se fins i tot tocar... I tot això gràcies al menjar que els visitants els hi donaven. Un fet bastant lamentable, francament...!!!



És un animal sociable, gregari i sedentari. L'estol que vaig veure el formaven uns trenta individus, i els acompanyaven unes garces (Cosa que em cridà l'atenció: He de preguntar a un especialista si és un comportament habitual), volant, això si, en una cota de vol més baixa quan volaven les gralles a molta alçària, i mantenint les distàncies quan el vol era més baix.


Taraxacum officinale

La xicoia o dent de lleó, és una planta que la coneixem força bé: És una de les plantes típica de la nostra gastronomia: Es sol menjar en forma d'amanida. Però també s'utilitza, dins de la medicina popular casolana, per al mal de gota, depuratiu del fetge i de la vesícula biliar, tractament hepatitis, antidiabètic, antireumàtic, depuratiu de la sang, diürètic lleuger, ceguesa nocturna,per tractament de venes varicoses, hemorroides...

 

L'excés en el seu consum pot provocar alteracions digestives, afeccions renals i/o trastorns respiratoris.


Una altra utilització menys coneguda es la que va fer Rússia en la Segona Guerra Mundial: N'extreien cautxu de les seves arrels (d'aquí es va començar a conrear-la industrialment). És una planta molt comuna a Europa.


Viola aff. sylvestris


Anomenada vulgarment viola (violeta) de bosc o viola (violeta) boscana... És una planta de rel perenne amb fulles en forma de cor que surten directament (igual que les flors) de la rel. Està extés pràcticament per tot el món: Europa (sobretot en la part mediterrània), Nord d'Àfrica, Àsia i parts mes fresquívoles d'Amèrica del Nord.


D'olor dolça i agradable. Creix en les zones ombrívoles i humides dels boscs i acostuma a formar catifes. Prefereix sòls calcaris rics en nutrients, frescs i amb força matèria orgànica. Pot viure en zones de fins a 1400 m. de altitud.

 Com a planta medicinal s'utilitza en afeccions respiratòries, del aparell digestiu i com emètic.


 Prunus spinosa

 Referent a l'aranyoner sols dir-ne que n'hi ha força per la part solana, sobretot als marges de camps i camins. Avui sols "penjaré" les imatges que vaig prendre l'altre dia per mostrar-vos com són florits. En una posterior entrada hi haurà imatges de quan estan plens de fruits...


Planta caducifòlia. És pròpia d'Eurasia i Nord d'Àfrica. Arbust de fins a 2 m. d'alçària que formen grans espesures per l'enmaranyat de branques, punxes i rebrots que surten de les rels.


Té les flors blanques amb cinc sèpals que surten a principi de primavera abans de les fulles. Fulles lanceolades i petites. Els fruits són negre-blavosos, esfèrics, amb pinyol, comestibles però de gust agredolç més o menys aspre que millora quan es gela.



Amb els fruits se'n fan melmelades i el licor anomenat "patxaran".
De les flors, preparades com a tisana, s'utilitza com a laxant en contraposició del fruit que té propietas molt astringents. També els fruits hom aprofita les seves propietats antioxidants per la elaboració de mascaretes facials amb efectes cosmètics.

Genista aff. scorpius


Qui no s'ha punxat amb una argelaga??? Sobretot ara que no hi ha tant bestiar com abans, que més o menys controlaba la proliferació d'aquest arbust que pot assolir fins a uns dos metres d'alçària. Molt espinós, amb poques fulles simples de forma ovada a lanceolada, amb alguns pels per la part del darrera. Tijes estriades amb moltes punxes al peu de les fulles. Flors grogues en forma de papallona que surten per la primavera i els fruits són llegums.

Antigament, les flors servien per tenyir les teles de color groc, i amb tot el matoll sec s'utilitzaven per socarrimar als porcs morts quan es feia la matança.


 Artemisia absinthium


 El donzell o absenta no es que sigui molt abundosa però n'hi ha en quantitat en terrenys amb sol i secs, a les vores dels camins, de les corts, solars, descampats. Hom la troba per tot Europa, Nord d'Àfrica, Àsia Tropical i Oest Asiàtic, però es cultiva en tot el món.

És un arbust perenne de 60 fins a 120 cm d'alçada. Té una tija llenyosa amb moltes fulles. La ramificació té lloc a partir d'una tija principal de la qual, s'originen tiges laterals.
Les fulles són alternes amb textura sedosa, blanques i platejades-grisoses per les dues cares.

S'utilitza en casos d'anorèxia, per la dispèpsia i els seus símptomes: plenitud gàstrica, aerofàgia, espasmes abdominals; per les afeccions biliars com dispèpsia biliar, discinèsia biliar, litiasi biliar, colelitiasi. Tradicionalment, es feia servir per a trastorns gàstrics, dismenorrea, febre, infeccions parasitàries com teniasi, ascaridiasi...; per l'amenorrea i per lesions i úlceres cutànies o picades d'insectes, otitis i cremades (mitjançant un ús tòpic).
La planta és utilitzada en medicina com a estimulant i vermífuga. A més estimula la gana, i té efecte digestiu,  També és antiespasmòdic, i estimulant nerviós. Finalment, fa de protector hepàtic.

També és un remei ecològic contra les plagues del camp (pulgó,orugues i puces)...

La meva "padrina" Conxita en tenia molta fe.  Però el que  no sabia era que, a més de tots els efectes positius també en té de negatius:
  • Tòxic en grans dosis
  • L'ús prolongat pot provocar trastorns nerviosos. Nuerot`xic
  • Pot afectar a la conducció i utilització de maquinària
  • Abortiu
  • Malmet llet materna
  • Pot provocar comvulsions,