Natura de Trejuvell (7)

Desprès de molt temps sense fer cap entrada torno ha escriure, i, com ja és habitual, els apunts seran de Natura.

També, com ja haureu comprovat amb les anteriors entrades, els insectes són omnipresents en aquestes contrades. Doncs continuem amb més del mateix...

Argynnis paphia

El nom comú d'aquesta papallona és Argentada comuna. Viu a les clarianes amb arbusts dels boscos asolellats. L'eruga s'alimenta de plantes del gènere Viola.

  
Calopteryx virgo

Malauradament la qualitat de la fotografia no és bona, però amb tot i aixo encara podem apreciar les nervadures de les ales, i el color blau del cos (i la seva brillantor metàl·lica) i de les ales. Amb català, i segons les contrades rep el nom popular de espiadimonis, libèl·lules, cavallets (del diable/dimoni), cavallets de séquia, cavalls (de serp), cavall(et)s de Sant Martí, estiracabells, rodadits, senyores, senyoretes, damisel·les i dimosel·les, parots, parotets, pixavins, mor-te-i-fuigs, relicari, gaiter, guitarrons, guitarretes, escopetes... Aquest exemplar va ser fotografiat al riu de la Guàrdia en el seu pas per Trejuvell.

I dels bolets? No es que siguin abundosos a Trejuvell, però hi ha gran varietat...

Peziza phyllogena

Comunment anomenat Cassoleta bruna de primavera per la seva forma i color. La carn és prima pero sucosa. surt a la primavera, en boscs i vores de camins sorrencs i humits. És comestible però sense interès. Surt a la primavera. A la tardor surt una espècie molt igual però diferent a nivell microscòpic: La Peziza badia (comunment Cassoleta bruna), que també se'n troba per les contrades.



Però com abundós els vegetals...

Ramonda myconi

D'aquesta planta la meva mare en parlava sovint. El nom comú és Orella d'ós. És una planta remeiera bona per als refredats, d'aquí que també se la conegui, tal com he trobat informació, Herba tossera.

Una de les curiositats de aquesta planta és que és un veritable fòssil vivent que tenim aquí a les nostres contrades que ve de la vegetació tropical que va haber a la zona Pirenaica fa uns 20 milions d'anys.

Encara que perd les fulles a l'hivern, és perenne: A la primavera torna a rebrotar tijes i fulles. Floreix de maig a juliol. 

Prolifera per tot el Pîrineu: Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra i Pirineu francès. També n'hi al Prepirineu. 

Sempre en ranures i replans de roques calcàries o conglomerats bàsics, i sempre en llocs ombrívols entre els 600 i els 2000 m. d'altitud.

Aquestes fotos no han estat fetes a les nostres contrades. De fet les he obtingut en el Congost de Mont-Rebei, a Sant Esteve de la Sarga. Però n'he vist, però desgraciadament en aquell moment no portava res per fer fotografies. Prometro substituïr les fotos o fer una nova entrada el dia que en faci de les del païs.