Phyrrocorax phyrrocorax
La gralla de bec vermell viu per tot Europa y Àsia per sobre els 1000 m. d'alçària en llocs amb cingles, on cria a les esquerdes fent els nius amb bastonets.
Es caracteritza per fer uns 40 cm. de llargària. Color negre amb potes i bec vermell. Aquest darrer es llarg i fi, lleugerament corbat. Els exemplars joves es poden confondre amb la gralla de bec groc (Phyrrocorax graculus) al tenir en aquest estadi el bec groguent.
Hàbits insectívors, encara que també és oportunista, menjan-se les deixalles dels excursionistes, de la qual cosa dono fe: en una excursió que vaig fer amb la meva senyora al Grossglockner, al parc nacional Hohe Tauern d'Austria (Qui pugui que hi vagi, val molt la pena), i allí tant les gralles de bec vermell com les marmotes estaven "humanitzades", és a dir, eren animals salvatges que convivien amb els visitants humans deixant-se fins i tot tocar... I tot això gràcies al menjar que els visitants els hi donaven. Un fet bastant lamentable, francament...!!!
És un animal sociable, gregari i sedentari. L'estol que vaig veure el formaven uns trenta individus, i els acompanyaven unes garces (Cosa que em cridà l'atenció: He de preguntar a un especialista si és un comportament habitual), volant, això si, en una cota de vol més baixa quan volaven les gralles a molta alçària, i mantenint les distàncies quan el vol era més baix.
Taraxacum officinale
La xicoia o dent de lleó, és una planta que la coneixem força bé: És una de les plantes típica de la nostra gastronomia: Es sol menjar en forma d'amanida. Però també s'utilitza, dins de la medicina popular casolana, per al mal de gota, depuratiu del fetge i de la vesícula biliar, tractament hepatitis, antidiabètic,
antireumàtic, depuratiu de la sang, diürètic lleuger, ceguesa
nocturna,per tractament de venes varicoses, hemorroides...
L'excés en el seu consum pot provocar alteracions digestives, afeccions renals i/o trastorns respiratoris.
Una altra utilització menys coneguda es la que va fer Rússia en la Segona Guerra Mundial: N'extreien cautxu de les seves arrels (d'aquí es va començar a conrear-la industrialment). És una planta molt comuna a Europa.
Anomenada vulgarment viola (violeta) de bosc o viola (violeta) boscana... És una planta de rel perenne amb fulles en forma de cor que surten directament (igual que les flors) de la rel. Està extés pràcticament per tot el món: Europa (sobretot en la part mediterrània), Nord d'Àfrica, Àsia i parts mes fresquívoles d'Amèrica del Nord.
D'olor dolça i agradable. Creix en les zones ombrívoles i humides dels boscs i acostuma a formar catifes. Prefereix sòls calcaris rics en nutrients, frescs i amb força matèria orgànica. Pot viure en zones de
fins a 1400 m. de altitud.
Com a planta medicinal s'utilitza en afeccions respiratòries, del aparell digestiu i com emètic.
Planta caducifòlia. És pròpia d'Eurasia i Nord d'Àfrica. Arbust de fins a 2 m. d'alçària que formen grans espesures per l'enmaranyat de branques, punxes i rebrots que surten de les rels.
Una altra utilització menys coneguda es la que va fer Rússia en la Segona Guerra Mundial: N'extreien cautxu de les seves arrels (d'aquí es va començar a conrear-la industrialment). És una planta molt comuna a Europa.
Viola aff. sylvestris
Anomenada vulgarment viola (violeta) de bosc o viola (violeta) boscana... És una planta de rel perenne amb fulles en forma de cor que surten directament (igual que les flors) de la rel. Està extés pràcticament per tot el món: Europa (sobretot en la part mediterrània), Nord d'Àfrica, Àsia i parts mes fresquívoles d'Amèrica del Nord.
Com a planta medicinal s'utilitza en afeccions respiratòries, del aparell digestiu i com emètic.
Prunus spinosa
Referent a l'aranyoner sols dir-ne que n'hi ha força per la part solana, sobretot als marges de camps i camins. Avui sols "penjaré" les imatges que vaig prendre l'altre dia per mostrar-vos com són florits. En una posterior entrada hi haurà imatges de quan estan plens de fruits...
Planta caducifòlia. És pròpia d'Eurasia i Nord d'Àfrica. Arbust de fins a 2 m. d'alçària que formen grans espesures per l'enmaranyat de branques, punxes i rebrots que surten de les rels.
Té les flors blanques amb cinc sèpals que surten a principi de primavera abans de les fulles. Fulles lanceolades i petites. Els fruits són negre-blavosos, esfèrics, amb pinyol, comestibles però de gust agredolç més o menys aspre que millora quan es gela.
Amb els fruits se'n fan melmelades i el licor anomenat "patxaran".
De les flors, preparades com a tisana, s'utilitza com a laxant en contraposició del fruit que té propietas molt astringents. També els fruits hom aprofita les seves propietats antioxidants per la elaboració de mascaretes facials amb efectes cosmètics.
Genista aff. scorpius
Qui no s'ha punxat amb una argelaga??? Sobretot ara que no hi ha tant bestiar com abans, que més o menys controlaba la proliferació d'aquest arbust que pot assolir fins a uns dos metres d'alçària. Molt espinós, amb poques fulles simples de forma ovada a lanceolada, amb alguns pels per la part del darrera. Tijes estriades amb moltes punxes al peu de les fulles. Flors grogues en forma de papallona que surten per la primavera i els fruits són llegums.
Antigament, les flors servien per tenyir les teles de color groc, i amb tot el matoll sec s'utilitzaven per socarrimar als porcs morts quan es feia la matança.
Artemisia absinthium
El donzell o absenta no es que sigui molt abundosa però n'hi ha en quantitat en terrenys amb sol i secs, a les vores dels camins, de les corts, solars, descampats. Hom la troba per tot Europa, Nord d'Àfrica, Àsia Tropical i Oest Asiàtic, però es cultiva en tot el món.
És un arbust perenne de 60 fins a 120 cm d'alçada. Té una tija llenyosa amb moltes fulles. La ramificació té lloc a partir d'una tija principal
de la qual, s'originen tiges laterals.
Les fulles són alternes amb textura sedosa, blanques i platejades-grisoses per les dues cares.
S'utilitza en casos d'anorèxia, per la dispèpsia i els seus símptomes: plenitud gàstrica, aerofàgia, espasmes abdominals; per les afeccions biliars com dispèpsia biliar, discinèsia biliar, litiasi biliar, colelitiasi. Tradicionalment, es feia servir per a trastorns gàstrics, dismenorrea, febre, infeccions parasitàries com teniasi, ascaridiasi...; per l'amenorrea i per lesions i úlceres cutànies o picades d'insectes, otitis i cremades (mitjançant un ús tòpic).
La planta és utilitzada en medicina com a estimulant i vermífuga. A més estimula la gana, i té efecte digestiu, També és antiespasmòdic, i estimulant nerviós. Finalment, fa de protector hepàtic.
També és un remei ecològic contra les plagues del camp (pulgó,orugues i puces)...
La meva "padrina" Conxita en tenia molta fe. Però el que no sabia era que, a més de tots els efectes positius també en té de negatius:
La planta és utilitzada en medicina com a estimulant i vermífuga. A més estimula la gana, i té efecte digestiu, També és antiespasmòdic, i estimulant nerviós. Finalment, fa de protector hepàtic.
També és un remei ecològic contra les plagues del camp (pulgó,orugues i puces)...
La meva "padrina" Conxita en tenia molta fe. Però el que no sabia era que, a més de tots els efectes positius també en té de negatius:
- Tòxic en grans dosis
- L'ús prolongat pot provocar trastorns nerviosos. Nuerot`xic
- Pot afectar a la conducció i utilització de maquinària
- Abortiu
- Malmet llet materna
- Pot provocar comvulsions,
