He d'agraïr a Àngela Canet i a Divina Aparicio per ajudar-me a classificar els vegetals.
Echium aff. vulgare
Anomenada en català "Llengua de bou", he de suposar per les pilositat de les fulles. En castellà rep també el nom de "Viborera" per què les llavors recorden al cap dels escurçons.
Antigament es creia que guareix o calma la picada dels escurçons. Compte!!! Consumida en grans quantitats pot ser verinosa per al bestiar.
Enguany, per darrers de juny, n'he vist una gran quantitat vora el poble. La veritat feia molt bonic...
Colchicum autumnale
El còlquic és una planta que floreix a la tardor (d'aquí el nom de l'espècie que en fa referència) verinosa tant per al bestiar com per als humans. Encara que s'utilitza, sota severa i estricta prescripció mèdica, per a combatre la gota aguda i l'esclerosi múltiple, i com a relaxant muscular en les contractures musculars.
Aquests exemplars els he trobat en un prat aprop del dolmen del Plan Fornesa, al bosc de la Guàrdia d'Àres.
*******************************************
Sortosament a l'agost ha plogut i ha caigut aigua al seu moment: per la Mare de Deu d'Agost...
Això vol dir que, si el temps no s'espatlla, enguany és any de bolets, com realment és... Com ja ho he dit altres cops, Trejuvell no és contrada de bolets, n'hi ha molt pocs com remarcar-ho com contrada boletaira. Però hi ha altres punts dintre del municipi que n'hi ha, encara que actualment i gràcies a programes com el de "Caçadors de bolets" hi ha més boletaires que bolets...
En sóc contrari a aquests programes i més que el programa en si mateix a la forma com tracten el tema, per què tothom en veure-ho es considera un veritable "caçador de bolets" i no té en compte que el bosc és un ecosistema delicat on els bolets, siguin bons o dolents, tenen una funció molt important en el manteniment d'aquest ecosistema:
- Sovint em trobo que algú ha passat davant meu i ho ha destroçat tot, tant si es bo (i no el coneix) o dolent.
- I no parlem la de basura deixada de quansevol manera al bosc: Llaunes, boses, paquets de cigarretes,..., i, el que em faltava trobar, tampons femenins usats.
Però ve't aquí una mostra de bolets:
Amanita muscaria
Comunment anomentat reig bord. És el bolet típic dels dibuixos de follets. El barret de color de carbassa-rojenc a roig molt intens, i amb taques blanques per sobre. Per el desota del barret és blanc, amb les llamines molt juntes.
El peu de color blanc amb anell i volva.
És un bolet psicotròpic per el seu contingut de muscimol i àcid ibotènic que provoquen alucinacions a qui els menja, fins i tot hi ha qui veu follets: No us recorda res aquest fet?
Però és molt tòxic per al fetge, puguent provocar fins hi tot coma.
Boletus edulis
Qui no coneix al cep. Aquest bolet que fa uns quants anys ningú collia, sols els francesos que venien aquí per a endur-se'ls... I ara tothom, jo inclòs, dessitgem per collir-lo, i ens delim per menjar-lo cru en amanida, amb arròs, guissat,... És, evidentment, de la mateixa famíla del bolet de bou.
Aquest és el meu primer cep trobat en aquestes contrades!!!
Spathularia flavida
Petit bolet amb forma d'espàtula irregular, d'aquí el nom del gènere del bolet i del nom comú que és espatulària, de color groc més o menys intens. El seu tamany arriba als 3 cm.
Aquest bolet és rar, però al bosc d'Espaén n'he trobat bastant en petites plapadetes. No és comestible.
Chroogomphus rutilus
Conegut vulgarment com a pota de perdiu o fetget, aquest bolet és un bon comestible, de color uniforme en tot el bolet, que va del marró fosc al marró rogenc, passant a tonalitats carabassa. El barret de forma acampanada amb un mamelló central quan és jove, quan es va fent gran es va eixamplan i aplanan.
Les llàmines són espaiades. El peu llarg, més o menys torçat, i que s'aprima a la base.
Al fregir-lo adquereix un color que recorda al del fetge, d'aquí que hi ha que l'anomena fetget. Comestible.
Clytocibe (sin. Lepista) nuda
Hom el coneix per moixeró, moxeró, mixernó, moixernó o moixarnó blau. Aquest bolet de color blau-violaci per desota, i per sobre marró amb tonalitats blavoses, és molt bon comestible cuinat, però tòxic en cru. De molt bona olor es distingeix d'exemplars d'espècies que es poden confondre amb ella per que aquests darrers tenen olor desagradable.
Pholiota pinicola
Bolet que el trobem formant grups de nombrosos exemplars sobre fusta morta de pi a la tardor. No és comestible.
Mycena aff. tintinnabulum
Aquest bolet, de mesures molt minces, no he trobat enlloc si és comestible o no, sols la curiositat de que és luminescent, és a dir, emeteix llum. Es fa en fusta en descomposició.
Hygrocybe mucronella
Bolet sense interès culinari. Molt petit. Sol creixer en prats i clarianes de bosc en grups de pocs exemplars.
Hygrophorus hypotejus
Bolet força abundant en boscos de coníferes de la tardor fins a les primeres gelades. De barret de 2 a 5 cm. de forma convexa de jove a forma d'embut però conservant un mamelló en les formes madures. Comestible però mediocre. Les làmines són grogues força vistoses.
