Natura de Trejuvell (11)

Al no haber-hi pràcticament pressió humana, la proliferació d'espècies animals invertebrades és molt important. La caça i la ramaderia són els agents que presionen més als vertebrats.

Referent a la vegetació sols està per el bestiar tant salvatge com domèstic, encara que tinc lleugeres sospites de que el canvi climàtic està fent de les seves.

Ve't aquí un seguit d'espècies observades:

Arctia villica

Papallona nocturna. Les erugues s'alimenten d'una varietat de plantes herbàcies, principalment de dent de lleó, plantatges , milfulles , esbarzers, ortigues,  centàurees i maduixeres. Casualment n'hi molt de tot això per els voltants.

Arctia villica

 ës de la mateixa família que Euplagia quadripuntaria, que vaig "penjar" en la primera entrada del blogg.

 Euplagia quadripunctaria

Pallenis spinosa

Amb català Gravit o Ull de bou. Hom la troba en prats.

 És medicinal. S'utilitzen les flors que es recolleixen del maig al juliol, quan estan en plena floració.

Té propietats antinflamatòries i té la propietat d'ablanir i relaxar les parts inflamades. Utilitzat en forma de pegats, s'utilitza per evitar problemes de reuma.

Per a dolors musculars, millorar circulació de la sang, cicatritzant i per a afeccions bucals es fa cocció de les flors.

S'utilitza la infusió de les flors per a mals de cap i reduïr la febre.

Onobrychis viciifolia

 És la Trepadella, una lleguminosa que es cultiva com a farratgera. Ara surt de forma salvatge per els prats de Trejuvell.

És un bon farratge comparable a l'alfals, però que a diferència d'aquest no provoca inflament de la panxa als animals remugants encara que es consumeixi sense barrejar-ho amb palla.

 

Vicia cracca

És un tipus de veça original d'Europa i d'Àsia. Hom la troba, a Catalunya, sobretot al Nord i a l'Est, fins a uns 1600 m d'alçària.

Aquest tipus de veça es cultiva com planta farratgera que enriqueix el sòl de nitrogen. També es planta per lluitar contra l'erosió.

Securigera varia

Planta de l'Europa meridional. Es troba a les vores de camins.

És una planta que es sol utilitzar per controlar l'erosió dels terrenys.

És el principal aliment de les erugues de la papallona blaveta.

  

Natura de Trejuvell (10)

Ara ja fa temps que per manca de de fotografies i de tema, no he pogut escriure res. Ara, i desprès de tant de temps puc fer esment de nous especímens que he pogut fotografiar al voltant de Trejuvell.

L'any passat s'hi passejaba una guineu una mica descarada per que s'atançava a uns tres-quatre metres de tu. Vaig intentar fotografiar-la però sempre em va fallar l'equip per tonteries varies: L'objectiu en automàtic em feia el ronça i quan passaba a manual marxava, el flash no funcionaba i l'incorporat a la càmera no disparaba per la distància...

 Arion vulgaris

Llimac marronós que pot arrivar a uns quinze cm. de llargària. Omnívor, pot menjar tant vegetals com animals morts en descomposició. El seu color va del marron al taronja brillant passant per el marron vermellós.

Aquest exemplar va ser fotografiat a finals de març d'enguany, al bosc de la Guàrdia d'Àres molt aprop

Ergates faber

Exemplar femella (Trejuvell)

 Escarbat xil·lòfag, menja fusta en descomposició de pins i abets.De tamany fins a 5 cm. de llargària. Tenen dimorfisme sexual els exemplars femella de color negre amb antenes que li arriven a la meitat dels elitres.

Exemplar mascle (Castellbò)

Els mascles són de color marró vermellós fosc, amb les antenes lleugerament més llargues que el cos.

Epilobium angustifolium

 

El cameneri o llorer de Sant Antoni  Creix a les vores del riu, en llocs humits i en climes freds o temperats,  en boscos freds de muntanya, en altituds de 1000 a 2100 m i en terrenys lleugerament àcids. El podem trobar en clarianes de boscos, terrenys erms, prats, abocadors, etc. Colonitza terrenys que han patit una ràpida mineralització de la matèria orgànica ocasionada per tales, focs, obertura de camins o pistes forestals.

Els brots joves i les rels es recullen abans de la floració i es preparen com si fossin espàrrecs. Les fulles s'assequen i així es poden utilitzar en infusions. Les fulles tendres s'utilitzen com a amanida o com a verdures semblants a la col. De les llavors se'n pot obtenir una fibra capaç de ser filada.

És emulgent, tònica i astringent. És bo per a:

• Sistema digestiu: important per combatre diarrees, gastroenteritis i en general totes les inflamacions de la mucosa digestiva.
• Sistema genitourinari: Es recomana en el tractament de l'adenoma de la pròstata.
• Sistema respiratori: s'aplica en el tractament de tos espasmòdica i asma.

Per via externa s'ha recomanat tradicionalment com a emulgent i astringent, aplicat en forma de compresa sobre diverses faccions de la pell. Degut aquest mateix motiu, forma part de la composició d'alguns productes cosmètics per a pells sensibles. Inhibeix els enzims que col·laboren en la transformació de la testosterona en dihidrotestosterona (responsable de malmetre el fol·licle pilós i desencadena la pèrdua lenta de cabell (sobretot en homes). Tòpicament, s'utilitza en cas d'estomatitis (inflamació de la mucosa bucal), meningitis i faringitis, en forma de gargarismes, amb un efecte inflamatori.

Saponaria ocymoides

És una planta nativa del Sud d'Europa i que de fa uns anys es cultiva com planta ornamental en jardins de rocalla.

Creix en llocs pedregosos i en boscos de sòls calcaris. Viu fins als 1500 m d'altitud.

Es considera com varietat d'herba sabonera: Les seves arrels  picades, amb contacte amb l'aigua, fan una escuma com la del sabó.

La trobarem en molts talussos rocallosos.

Antirrhinum majus

Qui de petit no ha jugat amb els "conillets" o "boquetes de conillets"? Aquesta flor tant la trobem salvatge com conreada als jardins. Viu de 0 a 1800 m. d'alçària en terrenys rocallosos. Les seves flors poden ser  blanques, grogues, vermelles o roses.

Euphorbia serrata

 La lletera o lleterola és una planta anual, que produeix una "llet" (làtex) irritant a la pell i als ulls per contenir euforbina, que és un alcaloide tòxic.

Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contre les berrugues i durícies aplicada directament amb cura. També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant.

 Tanacetum corymbosum

Planta perenne de fins a 130 cm d'alçària amb flors molts semblans a les margarides comuns. Floreix a l'estiu.

Medicinalment té propietats digestives, antihemètiques (vòmits i nàusees), emenagogues (dolors menstruals), antiespasmòdiques, vermífugues (paràsits intestinals), i antisèptiques cicratitzants. S'utilitza en forma d'infusió de les flors tant per prendre com per a rentats externs.