Natura de Trejuvell (6)

Avui torno a publicar noves fotos de animalons, plantes i bolets de Trejuvell. Hi ha una fotografia que coincideix el mateix títol amb altres fotografies d'anteriors entrades però correspont a diferent individu (El dia que faci la web, llavors hi seran dins de la mateixa fitxa). Aquesta situació es repetirà en el temps, com també la possibilitat de que en varies entrades surtin les mateixes imatges però amb diferent títol, el qual haurà de veure amb la temàtica de la entrada.

Synephippius obvius

Gràcies a  José Ramón Correas, col·laraborador de biodiversidad.org, per ajudar-me a classificar aquest i d'altres ortòpters

Tettigonia viridissima

Amb aquest nom ja tenia una altra fotografía. vaig tenir els meus dubtes a l'hora de classificar-la com a Tettigonia viridissima, però José Ramón Correas me'ls va treure del cap.

Asplenium trichomanes

Petita falguera fotografiada a "l'aubaga" de vora el riu. Mercès a Angela Canet per la seva classificació.

Suillus luteus

El Bolet de bou està emparentat amb el famós Cep i amb el  Mataparents. Aquest bolet és comestible però de gust no interessant. És força abundós a la zona.

Natura de Trejuvell (5)

Avui torno a penjar fotografies d'altres especímens naturals que he vist a Trejuvell i que he pogut fotografiar. Creureu que és caòtic: Teniu raó, però el motiu de penjar-les sense ordre ni concert és que ho faig conforme vaig classificant els exemplars fotografiats.

El dia que tinga moltes fotografies classificades em plantejaré de fer una web com la que tinc: "El Fichero de Fósiles d'AIP" . Aquesta web, que està en construcció permanent, hi ha penjades fitxes taxonòmiques de exemplars fòssils propietat dels membres de l'Associació Ilerdenca de Paleontologia (AIP), a la qual pertanyo, a més d'altres, com són icnites, que es troben in situ als jaciments perfectament catalogats d'arreu on he pogut fotografiar-ho.Quansevol dia parlaré de la geologia i paleontologia de la zona.

Així doncs començo:

  Hadrodemus m-flavum

Hadrodemus és una xinxa comuna que s'alimenta generalment succionant la saba de les plantes, encara que també es cita l'alimentació sobre restes d'altres invertebrats. Tot i presentar coloració variable és característic d'aquesta espècie el disseny en forma de M que dibuixen els seus èlitres. Gràcies a Luís Vivas per classificar-me el exemplar.

Dactylorhyza maculata

Doncs sí!!! També hi ha orquídees. Però us recordo que són espècies que estan més que protegides a les nostres contrades, per la seva raresa... És millor contemplar-les i/o fotografiar-les en el seu lloc que no tallar-les o arranca-les: Són també part del nostre Patrimoni que hem de preservar. Angela Canet m'ha confirmat el nom científic: S'agraeix!

Origanum vulgare

És una planta molt comuna als marges dels camps i camins. De molt bona flaire. L'orenga silvestre, a més de

l'ús culinari (tant per adobar carns, amanides, pizza i pasta, com  també per alinyar olives i salses), també té un ús medicinal:

• En infusió ajuda a les alteracions digestives, bronquitis, tos i asma.

• Acció expectorant.: Afeccions respiratòries amb tos.

• Propietats carminatives: Per combatre els gasos en forma d'infusió.

• Té propietats sedants digestives.

•  En regles doloroses s'empra com a calmant i regulador.

• Antisèptic de les vies respiratòries, Els dolors i reumes s'alleugen amb fregues amb oli d'orenga i cataplasmes de la planta.

Contraindicat subministrar l'oli essencial durant l'embaràs, la lactància, en nens més petits de sis anys i en pacients amb malalties neurològiques, també és recomanable no administrar aquest oli en persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat.

Juniperus communis

El ginebre és un arbust molt corrent a la part solana de les nostres contrades. Els usos habituals, a més de la elaboració de la ginebra, els fruits s'utilitzen per adobar carns tipus caça i també la xucrut (col fermentada) centro-europea. El meu padrí Ventura en feia mangales amb els troncs de ginebres en els seus darrers anys de vida.

La tardor a Trejuvell (2014)

Veieu quines pinzellades de colors grocs, taronges i vermells, entre el verd fosc del fullatge dels pins, hi ha a Trejuvell a la tardor...

 
 Sempre comvida a fer una passejada per tal de gaudir aquest bé de Déu...

  

 La sensació de pau que et dóna reseguir, amb silenci, el camí del bosc...

I trobar-te un seguit de petites sorpreses.

 

Natura de Trejuvell (4)

Avui i afegiré més de la Natura:

 Aff. Platycleis affinis

Tettigonia viridissima

Llangostos, pantiganes, saltamartins,... És un grup molt nombrós en aquestes contrades. Hi ha cops que hi ha veritables nubolades que quan camines per els prats van saltant de planta a planta. Aquí uns individus molt corrents a Trejuvell.

Dianthus hyssopifolius (= Dianthus monspessulanus)

Anomenat amb català Clavell de pastor, és una de les espècies de clavellina silvestre que hom pot trobar per les contrades.Planta vivaç, es considera vegetació propia de prats i pinedes aclarides. Hom la pot trobar també a grans altituts i en quansevol tipus de substrat. Floreix de juny a agost, encara que aqueste fotografies han estat fetes aquest 7 de novembre vora la "cantera" de Trejuvell. En un futur penjaré d'altres fotografies millors.

 

Geastrum vulgatum (= Geastrum rufescens)

M'estreno en el mon dels bolets amb un de força comú i ,per la seva forma, força curiós. S'anomena Estrelleta, evidentment no cal dir el per què... Es pròpia tant de boscos caducifolis com de coníferes tot l'any desprès de pluges. No és comestible.

 

Tricholoma terreum

Qui no coneix al Fredolic? Aquest bolet que marca el començament dels freds. Comestible molt apreciat per a guisats i sopes, encara que servidor en sóc al·lèrgic i no puc donar la meva opinió.
El barret neix tancat i obrint-se fins quedar aplanat en la seva maduressa, pot arribar a fer més de 5cm de diàmetre. De color gris, s'enfosqueix a mesura que ens acostem al centre.
Làmines desiguals, espaiades a l’exterior però juntes a mesura que s’acosten al peu.
Peu de color blanc trencat, a l’inici, a grisós. També és prim i fibrós i es trenca amb molta facilitat.

Records de família

Ja que s'apropa la festivitat de Tots els Sants, parlaré una mica de la meva família ja difunta de la que tinc constància.
Crec que la melangia em motiva a parlar-ne: Hi ha cops que fins i tot sommio amb els que he conegut i hi tinc converses llargues de les coses que he fet o he deixat de fer. Segurament un psicòleg diria que es degut a una inseguretat meva. Potser sí..., però prefereixo pensar que és l'amor que els tenia, i que mai els hi havia demostrat suficient.

El meu besavi, Bonaventura Plancheria, era masover a Cuberes i va casar-se amb la meva besavia, Maria Salanqueda, que era de Trejuvell.
 

 Els besavis

Van emigrar a Barcelona, com tanta gent que ho va fer, on va neixer el meu avi Bonaventura "Ventura" Plancheria Salanqueda.

A la mort del besavi va quedar l'avi com el cap de família que mantenia a sa mare i els seus germans (jo sols he conegut a la tia Leonor). Eren temps de molts enrenous polítics i socials, sobretot a Barcelona, cosa que comportava que uns dies podia treballar i d'altres no... Per això va decidir emigrar ell i el restant de la família un altre cop, però a l'inrevés, tornant a la muntanya, a Trejuvell, on amb l'ofici que tenia podia ser més que el que era a Barcelona. Així va ser, fent-se un nom entre els constructors de la zona on encara, entre la gent més gran, perdura.

A l'esquera el padrí Ventura i a la dreta una molt amiga de la família, la Quima d'Espaén, en un dinar de família en els  baixos d'una casa que va fer ell amb 75 anys aproximadament, on vaig fer jo de "aprenent de manobra"

Encara l'he vist, ja gran, emparedar amb pedra, i em quedava bocabadat al veure-li manegar unes lloses molt grans de pedra com si fossin una joguina, fent-les donar tombs mentre les "tustava" amb una maça, fins que donava un cop sec i les partia de la forma que ell volia. Jo sempre he dit que si el "padrí Ventura" hagués volgut, hagués fet ballar un tango als rocs. Solia cantar quan treballava, la cançó del "Gall Negre" la que més.
"L'ajudava" apropant-li eines i materials quan em manava: "Atenya'm el barral" o "Atenya'm formigó".

 

Fotomuntatge d'època amb els avis i mon pare de petit

Va casar-se amb Concepció "Conxita" Rabasa Ubach nascuda al poble d'Eres. D'aquest matrimoni va neixer el meu pare, Josep "Pepito" Plancheria Rabasa.

El meu pare amb la meva muller i uns amics

El meus avis varen fer estudiar al meu pare de primer als "hermanos" de la Seu d'Urgell, als "maristes" de Lleida desprès, i finalment Magisteri també a Lleida. Segons comentaris que va arrivar a fer, per vacances treballava a casa "menant" el bestiar i ajudant al meu avi, i ja de més gran també a la "cantera" que hi ha al poble.

Els meus pares amb unes amigues

Ja amb el títol va estar treballant en diverses acadèmies privades d'ensenyament a Lleida fins que va exercir a l'educació pública, on va estar com professor a diferents pobles de la província, tant d'interí com a fix: Castellciutat, Peramola, Anglesola, Castelldans, els Omellons, Aspa, Sarroca de Lleida, i finalment Lleida.
 Va casar-se amb ma mare Maria Bigordá Hoste, filla de cal Roi de Gramós.
Com ma mare era molt aficionat als bolets. També ho era tallar la fusta amb un ganivet molt peculiar.

Aquest "pollet" ros que està amb els meus pares sóc jo amb un any, si fa o no fa

Natura de Trejuvell (3) Més fauna i flora

Avui són sols tres animalons més. Disortadament els mamífers són més esmunyedissos a l'hora de fotografiar-los que no els insectes. És per això que tinc més insectes fotografiats.

 

Oxythyrea funesta

És un escarabat molt freqüent a tota la península ibèrica, s'alimenta de flors de molts tipus. Rep el nom comú de brunidora , escarabat de les flors o escarabat daurat- Aquest darrer nom per els èlitres que tenen unes lleugeres irisacions de color coure.

Agapanthia kibyi

Aquest coleòpter és molt curiós per les grans antenes amb pintes fosques. He de donar les gràcies a Francisco Angel Montes per el seu ajut a l'hora de classificar-lo.

 

 Villa sp.

És un tipus de mosca (dípter) que imita les franjes del seu abdòmen a una vespa o a una abella. És molt comuna a Trejuvell. Són insectes que parasiten a altres insectes. Això els fa molt interessants per al control de certes plagues. Caldria veure quina espècie és per saber a qui parasita. He de donar les gràcies a  la Piluca Alvarez per l'ajut a l'hora de classificar-la.

Paeonia aff. officinalis

Desgraciadament, quan vaig fer la foto a mitjans d'aquest mes de maig, no tenia a mà cap càmera de fotografiar i la vaig haber de fer amb el mòbil.

Rebuscant per tot arreu per poder classificar aquesta planta m'he trobat amb la sorpresa de que és una planta medicinal. Serveix com a antiinflamatori, analgésic, antiácid, antiulcerós, antibacterià, sedant, hipnótic, antitusiu, lleugerament espasmolític, anticonvulsivant, venotónic i vasoprotector. Popularment es van utilitzar les flors com laxant-purgant i les llavors com emètic, no és recomanables aquests usos. Contraindicat a l'embaràs (pot ser abortiu), la lactància i als nens petits.
Indicat per ansietat, taquicàrdia, tos irritativa, gastritis, úlcera gastroduodenal, varius, hemorroides.

 Muscari neglectum

Popularment Calabruixa petita, All de bruixa, All de serp, Marcet, Allassa blava,... És freqüent veure-la florida per primavera als prats. No confondre amb Muscari parviflorum que floreix a la tardor i és molt semblant.

Natura de Trejuvell (2)

Fotografiar animals és complicat, però poder fotografiar als insectes és pitjor: Solen estar en constant moviment i això fa difícil l'encuadre i l'enfoc. Vet aquí una mostra de les moltes que he fet:

Trichodes apiarius

Coleòpter de la família Cleridae. Les larves són parasitàries de les abelles, els individus adults s'alimenten del polen de les flors i de petits insectes. És corrent de veure'l.

Rhynocoris cuspidatus

Hemípter de la família Reduviidae. Xinxa que s'alimenta d'altres insectes. Hom la troba en prats, camps de cultiu i vores de camins i de boscos.

 Heminòpter indeterminat

Estic pendent de que m'ho classifiquin entomòlegs experts. Em va cridar molt l'atenció el color vermell intens del torax i l'abdomen contrastan amb el color negredel cap, potes i ales. És una vespa molt petiteta i bellugadissa.

 Melitaea didyma

Papallona molt comuna en prats, camps de cultiu abandonats, etc. L'eruga s'alimenta de nombroses espècies de plantes. Lepidòpter de la família Nymphalidae.

Zygaena transalpina

Lepidopter de la família Zygaenidae pròpia de zones de muntanya.

Melanargia lachesis

 
Lepidòpter de la família Nymphalidae. Les erugues s'alimenten de gramínees. La seva distribució és per tota la Península Ibèrica i França fins al Rhône.

Inachis io

El nom comú en català és Paó de dia, en castellà Pavo real. L'eruga s'alimenta d'ortigues. Es troba per tota Europa excepte l'extrem nòrdic. Hom la veu en tots els ambients, inclòs els urbans, però on més es troba és en zona de prats i boscos oberts. Sedentària, produeix dues generacions anuals: Principi estiu, la primera, mitjans estiu. la segona. Aquesta segona generació hiverna en forma de papallona que pondra els ous a la primavera següent. Lepidòpter de la família Nymphalidae.

Iolana iolas

El nom comú en català Blaveta de l'espantallops ja que l'eruga s'alimenta d'aquesta planta (Calutea arborescens) Aquesta papallona de la família Lycaenidae està en perill d'extinció encara que la seva àrea de distribució va desde Algeria i Marroc, tot el sud d'Europa fins a Turquia i Iran, però en zones on es troba la Calutea arborescens, fet que fa que estigui al Llibre Vermell de Lepidòpters de la península Ibèrica i a la Llista Vermella Europea d'Espècies Amenaçades.

El "poble" de Trejuvell

El "poble" de Trejuvell, segons el "Nomenclator de las Ciudades, Villas, Aldeas y demás Entidades de Población con especificación de sus Núcleos" editat i publicat en el Instituto Nacional de Estadística, no rep la consideració actual de poble sinó de lloc per el nombre de cases que queden en peu.

Vista de Trejuvell

Com a cases habitables n`hi ha tres: Cal Poll, Cal Fuster i Cal Aiguader. La resta són o l'esglèsia de Santa Elena, o "corts", o pallers, o són cases enrunades o a punt de ser-ho...

Cases de Trejuvell

S'esmenta ja a documents del S. XI Segons l'historiador  Josep Lladonosa Pujol, en Arnau Mir de Tost es va vendre el castell de Trejuvell per a financiar la conquesta de la Vall d'Àger. Al segle XIII ho adquereix en la seva totalitat el compte Roger IV de Foix, vescompte de Castellbò. A començaments del segle XVI el lloc de Trejuvell es trobava a la batllia de la vall d'Aguilar del vescomptat de Castellbò. A mitjans segle XIX hi havia 8 cases i hi vivien quaranta-dos habitants. en aquest moment formava part de la Guàrdia d'Ares (Curiós que la muntanya d'enfront d'Àger sigui el Montsec d'Ares ¿No?) A l'any 2013 hi ha empadronades 3 persones.

 Esglèsia de Santa Elena de Trejuvell

L'esglèsia està dedicada a Santa Elena. Es suposa que fou construïda en el S. XI. És un edifici senzill d'una sola nau trapezoïdal i amb accès actual per ponent. hi ha restes de l'antiga entrada per el sud. Absis actualment paredat. No hi ha cap element artístic ja que per la guerra civil va patir la barbàrie i es va destruïr de forma gratuïta tots els elements religiosos, com un notable retaule fet de "teia", segons em van explicar gent gran del poble. Crec que un troç de la campana encara volta per casa...

Vista de la vall mirant cap a la Guàrdia d'Ares

La Festa Major es celebrava el darrer cap de setmana del mes d'octubre. Actualment es celebra conjuntament amb els habitants de Espaén al mes d'agost.

La primera entrada: Natura de Trejuvell (1)

Aquesta és la primera entrada. És, potser, la més important ja que serà la que marqui, amb la seva acceptació, el futur del blogg.

La imatge de fons del títol i de la Presentació del blogg és el que es veu de la vall del Segre amb la serra del Cadí i el massís del Pedraforca a la llunyania des del "poble" de Trejuvell. Amb ella vull remarcar el caràcter , per mi especial, de la zona on s'hi barrejen trets de baixa i d'alta muntanya.

Les imatges que afegiré en aquest blogg són de la meva autoria. També en això no deixo de ser un simple aficionat: Es pot comprovar en la qualitat "normaleta" de les meves fotografies. Jo sóc partidari de retocar-les sols quan sigui necessari resaltar o millorar quelcom (per exemple millorar luminositat de la imatge)

Per començar una mostra de flora i fauna de la zona

 
Monochamus aff. clamator

Aquest escarabat pertany a la família Cerambycidae. En una zona amb bosc de coníferes (pi negre i vermell bàsicament i algun avet) i caducifòlies (aurons, roures,...) és normal trobar escarabats de la família Cerambycidae les larves dels quals s'alimenten de la fusta d'arbres morts o que estan a punt de morir-se. Per tant, dins la cadena tròfica del bosc, són importants ja que es consideren agents recicladors dels ecosistemes forestals. Encara que és un malson per a les construccions de la zona per que les larves d'aquesta família d'escarabats (coneguts també com a trepants de la fusta) poden destruïr les estructures de fusta (Una biga d'avet la poden fer pols en un any!!!)

Rosa canina

 La gavarrera o gavernera (Rosa canina) és el roser silvestre present a tot el continent europeu (exceptuant Islàndia). A Trejuvell aquest arbust, conjuntament amb el boix (Buxus sempervirens), l'aranyoner (Prunus spinosa) i l'argelaga (Genista scorpius), és molt abundós. 

Prunus avium

A Espaén, el poblet del cantó de Trejuvell, hi va viure un caminer (del qual vingué el nom de cal Caminer d'Espaén) al qui li agradaven molt les cireres, en va plantar per tota la carretera conjuntament amb pomeres (Malus domestica, Malus sylvestris) i tells (Tilia cordata). 
Jo crec que les Valls d'Aguilar es podrien dir perfectament les Valls dels Cirerers per la quantitat que hi ha. No és com aquelles imatges del Japó amb els cirerers florits, però en la seva època de floració no deixen de tenir una bellesa efímera molt particular...

Euplagia quadripunctaria

És una papallona de la família Arctiidae que es troba a Europa i que es força comú a Trejuvell. Les ales posteriors (en aqueta fotografia no es veuen) són vermelles. Viu en terrenys de muntanya calcaris.