Crec que la melangia em motiva a parlar-ne: Hi ha cops que fins i tot sommio amb els que he conegut i hi tinc converses llargues de les coses que he fet o he deixat de fer. Segurament un psicòleg diria que es degut a una inseguretat meva. Potser sí..., però prefereixo pensar que és l'amor que els tenia, i que mai els hi havia demostrat suficient.
El meu besavi, Bonaventura Plancheria, era masover a Cuberes i va casar-se amb la meva besavia, Maria Salanqueda, que era de Trejuvell.
Els besavis
Van emigrar a Barcelona, com tanta gent que ho va fer, on va neixer el meu avi Bonaventura "Ventura" Plancheria Salanqueda.
A la mort del besavi va quedar l'avi com el cap de família que mantenia a sa mare i els seus germans (jo sols he conegut a la tia Leonor). Eren temps de molts enrenous polítics i socials, sobretot a Barcelona, cosa que comportava que uns dies podia treballar i d'altres no... Per això va decidir emigrar ell i el restant de la família un altre cop, però a l'inrevés, tornant a la muntanya, a Trejuvell, on amb l'ofici que tenia podia ser més que el que era a Barcelona. Així va ser, fent-se un nom entre els constructors de la zona on encara, entre la gent més gran, perdura.
A l'esquera el padrí Ventura i a la dreta una molt amiga de la família, la Quima d'Espaén, en un dinar de família en els baixos d'una casa que va fer ell amb 75 anys aproximadament, on vaig fer jo de "aprenent de manobra"
"L'ajudava" apropant-li eines i materials quan em manava: "Atenya'm el barral" o "Atenya'm formigó".
Fotomuntatge d'època amb els avis i mon pare de petit
El meu pare amb la meva muller i uns amics
El meus avis varen fer estudiar al meu pare de primer als "hermanos" de la Seu d'Urgell, als "maristes" de Lleida desprès, i finalment Magisteri també a Lleida. Segons comentaris que va arrivar a fer, per vacances treballava a casa "menant" el bestiar i ajudant al meu avi, i ja de més gran també a la "cantera" que hi ha al poble.
Els meus pares amb unes amigues
Ja amb el títol va estar treballant en diverses acadèmies privades d'ensenyament a Lleida fins que va exercir a l'educació pública, on va estar com professor a diferents pobles de la província, tant d'interí com a fix: Castellciutat, Peramola, Anglesola, Castelldans, els Omellons, Aspa, Sarroca de Lleida, i finalment Lleida.
Va casar-se amb ma mare Maria Bigordá Hoste, filla de cal Roi de Gramós.
Com ma mare era molt aficionat als bolets. També ho era tallar la fusta amb un ganivet molt peculiar.
Aquest "pollet" ros que està amb els meus pares sóc jo amb un any, si fa o no fa
Bon vespre, Sóc la Margarita Marquès i Tarrés de Terrassa, amb la meva mare que té 85 anys estem cercant informació dels nostres familiars avantpassats ja que ella ho desconeix perquè els seus pares van morir quan ella tenia 5 anys.
ResponEliminaEn aquesta curiosa recerca hem sabut que el meu rebesavi Antonio Bochaca Raubert de Freixa es va casar el 1871 amb la Bonaventura Salanqueda Boch de Trejubell i van viure a Freixa (Cal Damià) i van tenir una filla , la meva besàvia que es deia Maria Bochaca Salanqueda. Tot buscant informació de la família Salanqueda de Trejuvell he descobert aquesta pàgina . És probable que les nostres famílies tinguin algun parentiu llunyà.
Si et vols posar en contacte amb mi aquest és el meu correu: mmauqu28@gmail.com
El correu correcte és mmarqu28@gmail.com
ResponEliminaHola! Em dic Marc Rodés Salanqueda i sóc de Barcelona. Amb la meva família estem reconstruint el nostre arbre genealògic, i el nostre avi (Pere Salanqueda Basté) sempre ens havia explicat que uns avantpassats seus venien de Trejuvell. Sabíem que queden molts pocs Salanqueda a Catalunya, i per això ens fa molta il·lusió trobar part d'aquest rastre, segur que tots tenim algun parentiu llunyà.
ResponEliminaUs deixo el meu correu: marc.rodes.s@gmail.com