Records de família

Ja que s'apropa la festivitat de Tots els Sants, parlaré una mica de la meva família ja difunta de la que tinc constància.
Crec que la melangia em motiva a parlar-ne: Hi ha cops que fins i tot sommio amb els que he conegut i hi tinc converses llargues de les coses que he fet o he deixat de fer. Segurament un psicòleg diria que es degut a una inseguretat meva. Potser sí..., però prefereixo pensar que és l'amor que els tenia, i que mai els hi havia demostrat suficient.

El meu besavi, Bonaventura Plancheria, era masover a Cuberes i va casar-se amb la meva besavia, Maria Salanqueda, que era de Trejuvell.
 

 Els besavis

Van emigrar a Barcelona, com tanta gent que ho va fer, on va neixer el meu avi Bonaventura "Ventura" Plancheria Salanqueda.

A la mort del besavi va quedar l'avi com el cap de família que mantenia a sa mare i els seus germans (jo sols he conegut a la tia Leonor). Eren temps de molts enrenous polítics i socials, sobretot a Barcelona, cosa que comportava que uns dies podia treballar i d'altres no... Per això va decidir emigrar ell i el restant de la família un altre cop, però a l'inrevés, tornant a la muntanya, a Trejuvell, on amb l'ofici que tenia podia ser més que el que era a Barcelona. Així va ser, fent-se un nom entre els constructors de la zona on encara, entre la gent més gran, perdura.

A l'esquera el padrí Ventura i a la dreta una molt amiga de la família, la Quima d'Espaén, en un dinar de família en els  baixos d'una casa que va fer ell amb 75 anys aproximadament, on vaig fer jo de "aprenent de manobra"

Encara l'he vist, ja gran, emparedar amb pedra, i em quedava bocabadat al veure-li manegar unes lloses molt grans de pedra com si fossin una joguina, fent-les donar tombs mentre les "tustava" amb una maça, fins que donava un cop sec i les partia de la forma que ell volia. Jo sempre he dit que si el "padrí Ventura" hagués volgut, hagués fet ballar un tango als rocs. Solia cantar quan treballava, la cançó del "Gall Negre" la que més.
"L'ajudava" apropant-li eines i materials quan em manava: "Atenya'm el barral" o "Atenya'm formigó".

 

Fotomuntatge d'època amb els avis i mon pare de petit

Va casar-se amb Concepció "Conxita" Rabasa Ubach nascuda al poble d'Eres. D'aquest matrimoni va neixer el meu pare, Josep "Pepito" Plancheria Rabasa.

El meu pare amb la meva muller i uns amics

El meus avis varen fer estudiar al meu pare de primer als "hermanos" de la Seu d'Urgell, als "maristes" de Lleida desprès, i finalment Magisteri també a Lleida. Segons comentaris que va arrivar a fer, per vacances treballava a casa "menant" el bestiar i ajudant al meu avi, i ja de més gran també a la "cantera" que hi ha al poble.

Els meus pares amb unes amigues

Ja amb el títol va estar treballant en diverses acadèmies privades d'ensenyament a Lleida fins que va exercir a l'educació pública, on va estar com professor a diferents pobles de la província, tant d'interí com a fix: Castellciutat, Peramola, Anglesola, Castelldans, els Omellons, Aspa, Sarroca de Lleida, i finalment Lleida.
 Va casar-se amb ma mare Maria Bigordá Hoste, filla de cal Roi de Gramós.
Com ma mare era molt aficionat als bolets. També ho era tallar la fusta amb un ganivet molt peculiar.

Aquest "pollet" ros que està amb els meus pares sóc jo amb un any, si fa o no fa

Natura de Trejuvell (3) Més fauna i flora

Avui són sols tres animalons més. Disortadament els mamífers són més esmunyedissos a l'hora de fotografiar-los que no els insectes. És per això que tinc més insectes fotografiats.

 

Oxythyrea funesta

És un escarabat molt freqüent a tota la península ibèrica, s'alimenta de flors de molts tipus. Rep el nom comú de brunidora , escarabat de les flors o escarabat daurat- Aquest darrer nom per els èlitres que tenen unes lleugeres irisacions de color coure.

Agapanthia kibyi

Aquest coleòpter és molt curiós per les grans antenes amb pintes fosques. He de donar les gràcies a Francisco Angel Montes per el seu ajut a l'hora de classificar-lo.

 

 Villa sp.

És un tipus de mosca (dípter) que imita les franjes del seu abdòmen a una vespa o a una abella. És molt comuna a Trejuvell. Són insectes que parasiten a altres insectes. Això els fa molt interessants per al control de certes plagues. Caldria veure quina espècie és per saber a qui parasita. He de donar les gràcies a  la Piluca Alvarez per l'ajut a l'hora de classificar-la.

Paeonia aff. officinalis

Desgraciadament, quan vaig fer la foto a mitjans d'aquest mes de maig, no tenia a mà cap càmera de fotografiar i la vaig haber de fer amb el mòbil.

Rebuscant per tot arreu per poder classificar aquesta planta m'he trobat amb la sorpresa de que és una planta medicinal. Serveix com a antiinflamatori, analgésic, antiácid, antiulcerós, antibacterià, sedant, hipnótic, antitusiu, lleugerament espasmolític, anticonvulsivant, venotónic i vasoprotector. Popularment es van utilitzar les flors com laxant-purgant i les llavors com emètic, no és recomanables aquests usos. Contraindicat a l'embaràs (pot ser abortiu), la lactància i als nens petits.
Indicat per ansietat, taquicàrdia, tos irritativa, gastritis, úlcera gastroduodenal, varius, hemorroides.

 Muscari neglectum

Popularment Calabruixa petita, All de bruixa, All de serp, Marcet, Allassa blava,... És freqüent veure-la florida per primavera als prats. No confondre amb Muscari parviflorum que floreix a la tardor i és molt semblant.

Natura de Trejuvell (2)

Fotografiar animals és complicat, però poder fotografiar als insectes és pitjor: Solen estar en constant moviment i això fa difícil l'encuadre i l'enfoc. Vet aquí una mostra de les moltes que he fet:

Trichodes apiarius

Coleòpter de la família Cleridae. Les larves són parasitàries de les abelles, els individus adults s'alimenten del polen de les flors i de petits insectes. És corrent de veure'l.

Rhynocoris cuspidatus

Hemípter de la família Reduviidae. Xinxa que s'alimenta d'altres insectes. Hom la troba en prats, camps de cultiu i vores de camins i de boscos.

 Heminòpter indeterminat

Estic pendent de que m'ho classifiquin entomòlegs experts. Em va cridar molt l'atenció el color vermell intens del torax i l'abdomen contrastan amb el color negredel cap, potes i ales. És una vespa molt petiteta i bellugadissa.

 Melitaea didyma

Papallona molt comuna en prats, camps de cultiu abandonats, etc. L'eruga s'alimenta de nombroses espècies de plantes. Lepidòpter de la família Nymphalidae.

Zygaena transalpina

Lepidopter de la família Zygaenidae pròpia de zones de muntanya.

Melanargia lachesis

 
Lepidòpter de la família Nymphalidae. Les erugues s'alimenten de gramínees. La seva distribució és per tota la Península Ibèrica i França fins al Rhône.

Inachis io

El nom comú en català és Paó de dia, en castellà Pavo real. L'eruga s'alimenta d'ortigues. Es troba per tota Europa excepte l'extrem nòrdic. Hom la veu en tots els ambients, inclòs els urbans, però on més es troba és en zona de prats i boscos oberts. Sedentària, produeix dues generacions anuals: Principi estiu, la primera, mitjans estiu. la segona. Aquesta segona generació hiverna en forma de papallona que pondra els ous a la primavera següent. Lepidòpter de la família Nymphalidae.

Iolana iolas

El nom comú en català Blaveta de l'espantallops ja que l'eruga s'alimenta d'aquesta planta (Calutea arborescens) Aquesta papallona de la família Lycaenidae està en perill d'extinció encara que la seva àrea de distribució va desde Algeria i Marroc, tot el sud d'Europa fins a Turquia i Iran, però en zones on es troba la Calutea arborescens, fet que fa que estigui al Llibre Vermell de Lepidòpters de la península Ibèrica i a la Llista Vermella Europea d'Espècies Amenaçades.

El "poble" de Trejuvell

El "poble" de Trejuvell, segons el "Nomenclator de las Ciudades, Villas, Aldeas y demás Entidades de Población con especificación de sus Núcleos" editat i publicat en el Instituto Nacional de Estadística, no rep la consideració actual de poble sinó de lloc per el nombre de cases que queden en peu.

Vista de Trejuvell

Com a cases habitables n`hi ha tres: Cal Poll, Cal Fuster i Cal Aiguader. La resta són o l'esglèsia de Santa Elena, o "corts", o pallers, o són cases enrunades o a punt de ser-ho...

Cases de Trejuvell

S'esmenta ja a documents del S. XI Segons l'historiador  Josep Lladonosa Pujol, en Arnau Mir de Tost es va vendre el castell de Trejuvell per a financiar la conquesta de la Vall d'Àger. Al segle XIII ho adquereix en la seva totalitat el compte Roger IV de Foix, vescompte de Castellbò. A començaments del segle XVI el lloc de Trejuvell es trobava a la batllia de la vall d'Aguilar del vescomptat de Castellbò. A mitjans segle XIX hi havia 8 cases i hi vivien quaranta-dos habitants. en aquest moment formava part de la Guàrdia d'Ares (Curiós que la muntanya d'enfront d'Àger sigui el Montsec d'Ares ¿No?) A l'any 2013 hi ha empadronades 3 persones.

 Esglèsia de Santa Elena de Trejuvell

L'esglèsia està dedicada a Santa Elena. Es suposa que fou construïda en el S. XI. És un edifici senzill d'una sola nau trapezoïdal i amb accès actual per ponent. hi ha restes de l'antiga entrada per el sud. Absis actualment paredat. No hi ha cap element artístic ja que per la guerra civil va patir la barbàrie i es va destruïr de forma gratuïta tots els elements religiosos, com un notable retaule fet de "teia", segons em van explicar gent gran del poble. Crec que un troç de la campana encara volta per casa...

Vista de la vall mirant cap a la Guàrdia d'Ares

La Festa Major es celebrava el darrer cap de setmana del mes d'octubre. Actualment es celebra conjuntament amb els habitants de Espaén al mes d'agost.

La primera entrada: Natura de Trejuvell (1)

Aquesta és la primera entrada. És, potser, la més important ja que serà la que marqui, amb la seva acceptació, el futur del blogg.

La imatge de fons del títol i de la Presentació del blogg és el que es veu de la vall del Segre amb la serra del Cadí i el massís del Pedraforca a la llunyania des del "poble" de Trejuvell. Amb ella vull remarcar el caràcter , per mi especial, de la zona on s'hi barrejen trets de baixa i d'alta muntanya.

Les imatges que afegiré en aquest blogg són de la meva autoria. També en això no deixo de ser un simple aficionat: Es pot comprovar en la qualitat "normaleta" de les meves fotografies. Jo sóc partidari de retocar-les sols quan sigui necessari resaltar o millorar quelcom (per exemple millorar luminositat de la imatge)

Per començar una mostra de flora i fauna de la zona

 
Monochamus aff. clamator

Aquest escarabat pertany a la família Cerambycidae. En una zona amb bosc de coníferes (pi negre i vermell bàsicament i algun avet) i caducifòlies (aurons, roures,...) és normal trobar escarabats de la família Cerambycidae les larves dels quals s'alimenten de la fusta d'arbres morts o que estan a punt de morir-se. Per tant, dins la cadena tròfica del bosc, són importants ja que es consideren agents recicladors dels ecosistemes forestals. Encara que és un malson per a les construccions de la zona per que les larves d'aquesta família d'escarabats (coneguts també com a trepants de la fusta) poden destruïr les estructures de fusta (Una biga d'avet la poden fer pols en un any!!!)

Rosa canina

 La gavarrera o gavernera (Rosa canina) és el roser silvestre present a tot el continent europeu (exceptuant Islàndia). A Trejuvell aquest arbust, conjuntament amb el boix (Buxus sempervirens), l'aranyoner (Prunus spinosa) i l'argelaga (Genista scorpius), és molt abundós. 

Prunus avium

A Espaén, el poblet del cantó de Trejuvell, hi va viure un caminer (del qual vingué el nom de cal Caminer d'Espaén) al qui li agradaven molt les cireres, en va plantar per tota la carretera conjuntament amb pomeres (Malus domestica, Malus sylvestris) i tells (Tilia cordata). 
Jo crec que les Valls d'Aguilar es podrien dir perfectament les Valls dels Cirerers per la quantitat que hi ha. No és com aquelles imatges del Japó amb els cirerers florits, però en la seva època de floració no deixen de tenir una bellesa efímera molt particular...

Euplagia quadripunctaria

És una papallona de la família Arctiidae que es troba a Europa i que es força comú a Trejuvell. Les ales posteriors (en aqueta fotografia no es veuen) són vermelles. Viu en terrenys de muntanya calcaris.