Natura de Trejuvell (13)

Com vaig dir, aquest estiu ha estat molt profitós: He aconseguit moltes fotgrafies d'animals. Algunes molt bones, d'altres menys que mediocres... Però amb tot i això estic molt content. També estic content amb els experts de la plana web Biodiversidad virtual, que m'ajuden molt en la classificació dels animals i plantes.
Ve't aquí la continuació de la col·lecció de fotos d'aquest estiu:

Lysandra (Polyommatus) coridon

 Tornem a tenir un altre tipùs de blavetes. Totes són de la mateixa família: Els Lycaenids. Es diferèncien per la disposició dels punts en el dibuix de desota les ales.

 Lysandra (Polyommatus) coridon: Detalls del desota les ales.

El primer correspont a un exemplar femella

i el segon a un exemplar mascle

En general els Lycaenids són força abundosos a la zona. Tenen dimorfisme sexual els mascles són blavosos per la part de sobre, i blanquinosos en la part de desota.

En cambi les femelles són marrons tant per sobre com per desota, encara que més clar en aquest darrer lloc.

Zygaena aff. fausta 

  

També coneguda com a "Gitana". Aquesta papallona  pertany a una família de papallones nocturnes, encara que aquesta sigui diurna: Els Zygaenids.

Una "Gitana" amb una Spialia sertorius

 Els color vius i brillants indquen a possibles depredadors de ser metzinós o del mal gust que pot tenir.

 Xylocopa violacea

 Es coneix com abella fustera, abella de la fusta o borinot negre.

Fa els nius  en lafusta en descomposició.

La femella té fibló però no és agresiva.

Spialia sertorius

És una papallona que hom la troba al Sud d'Europa i al Nord d'Àfrica. El nom comú és Murrí de la pimpinella.

Es troba en regions muntanyoses fins als 1400 m. d'alçària.

Scopula (Ustocidalia) imitaria

Una polilla molt corrent a les nostres contrades.

Polygonia c-album (4)

És una papallona amb les ales molt retallades i el seu nom ve de que per la part de desota d'elles hi ha una "C" de color blanc.

És molt bellugadissa. Rara, viu a les clarianes del bosc i en llocs humits d'Euràsia i el nord d'Àfrica. L'oruga s'alimenta de fulles d'ortiga, de salce, d'om i d'avellaner.

Melanargia lachesis

Una de les papallones més comunes a Trejuvell.

Mantis religiosa

Amb el seu aspecte d'extraterrestre, tothom la coneix. A Catalunya rep molts noms: Plegamans, Plegabraços, Pregadeu, Cantamisses, Tocacampanes, Tocamatines, Repicacampanes, Tallanàs, Cabra,...

De color verd grogós a marró clar. Són uns grans depredadors d'altres insectes.

 

Erebia neoridas

Anomenada comunment Muntanyesa tardana. És força abundant al poble.

Viu en serralades del sud-oest d'Europa fins als 2000 m.

Colias alfacariensis

La Safranera pàl·lida hom la troba en terreny calcaris, en pendents rocoses, barrancs i llocs herbosos i secs del Centre i del Sud d'Europa.

 Bombus terrestris lusitanicus

És el borinot més corrent d'Europa. Fan les seves colònies sota terra nius abandonats de petits rosegadors.

Quan arriba la tardor amb l'arribada del fred moren els borinots excepte les reines que  fundaran una nova colònia.

 Araneus diadematus

Aranya de coloració variable que va del groc pàl·lid a marró quasi negre, amb marques clares a l'abdomen que sovint formen una espècie de creu.

Viu en una gran varietat d'habitats: Jardins, bardisses, clarianes de bosc, prats,...

Aplocera efformata

Voliana o papallona nocturna força corrent.

Trejuvell desde dalt de la Serra de Prada

A finals d'Agost, la Maribel i jo, varem organitzar una sortida per si trobavem el camí que porta al cap del bosc de Trejuvell, a dalt de tot de la Serra de Prada.

Ens varen parlar d'un camí que va del bosc de la Guàrdia d'Ares fins allà. Ho vam intentar com a quatre cops tot seguint les indicacions que ens van dir. Però no ha estat fins aquest darrera vegada que no ho hem assolit: Pfiu!!! Val, de debò, la pena de pujar-hi!!! És impressionant!!!

En aquesta foto es veu la "Cantera" de Trejuvell i el pic de Sant Quiri

Crec que varem fer cap a Plansaüc, al planell de Batzagans...(?) No es pot anar tant "pelat" com anava, i tant a "l'aventura". La propera sortida ho he de fer equipat amb GPS per poder-lo situar correctament i la col·lecció d'objectius per la càmera de fotografiar (portava un senzill 18-70 mm)

Trejuvell i la "Cantera"

Tres vistes diferents: Al fons les muntanyes d'Andorra i la Cerdanya

Francament és una excursió recomanable. El problema és que es llarga per a fer a peu en un dia. Lo millor és anar-hi amb tot terreny. Deixar-lo allí i recorrer-ho tot a peu.

No hi ha cap ni una dificultat. És tant pla que si no fos per el perill dels cingles,  fora fins i tot recomenable per a famílies amb nens.

El camí que vaig seguir va ser: 

1. Anar fins a la Guàrdia d'Ares 
2. De la Guàrdia d'Ares agafar el camí de les Tarteres dels Minairons. 
3. Arrivarem a l'alçada del Dolmen del Plan Fornesa. Continuar el camí.
   
   

   

   Dolmen del Plan Fornesa
   

4. Trobarem una primera bifurcació: Un camí puja fent un revolt a la cruïlla, i l'altre és més pla: Agafarem el que puja per molt que el segon sembli més lògic. El planer et duu al Barranc del Llop.
5. Anirem pujant fins arrivar a una altra bifurcació: Una tira recte i comença a baixar. L'altra tira per la dreta fent una corba d'uns 300º, estreta i que va pujant. Agafarem aquesta darrera. Cal tenir cura ja que hi ha ramats d'ovelles soltes vigilats per gossos.
6. Anem pujant tota l'estona fins que al final baixes per una zona boscosa. Dóna la sensació de que te'n allunyes d'on vols arribar. No és així: En un punt determinat el camí planeja. Continuem!!! En algun lloc arribarem!!!
7. Arribarem a una cruïlla d'on, del camí principal que va recte, surt un camí forestal a mà esquerra fent un angle d'uns 300º també. Agafem aquest darrer.
8. Hi ha algun boci que el camí es difumina, cal estar a l'aguait de no perdre'l. Quasi lo millor es avorar el cotxe i caminar una mica, que val la pena i no és tant alluny... Sinó, resseguir el camí fins que s'acaba: Unes passes i ja hi ets!!!

 

Vistes d'Ausàs i la Guàrdia d'Ares

Al tornar vaig tenir un moment de goserament: Vaig decidir que en compte de desfer el camí, continuaria fins al final a partir de la darrera cruïlla.
Fet i dit!!! Així ho vaig fer!!!
Al principi el camí era força bo. Varem passar per el cantó d'unes quantes bordes recentment "apariades" que feien força patxoca... Però al final el camí es torna molt dolent: Estret, sense avoradors on puguessin creuar-se diversos vehicles, de cop i de volta et trobaves rocs de centenars de kg. al mig, parts del camí habia baixat quasi la meitat del ferm, o que simplement que aquest s'inclinaba molt, o que hi ha uns solcs esfareidors en zones on tens unes barrancades esglaidores...
Passes per el costat d'un grup de cases (Segons l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya correspont a Fontanella-Sant Andreu).

Vistes de la Vall del Riu Segre amb la pedrera de COMACSA en primer terme

Finalment surts a la carretera C-14, a la alçada del Congost dels Tres Ponts, vora el Túnel de Montan de Tost.

Natura de Trejuvell (12)

Es nota que m'agrada la Natura i m'agrada la fotografia?
Sempre que vaig al camp, procuro endur-me una "màquina de fotografiar". Francament aquest estiu ha estat força bo tot i que he tingut problemes amb la vista i he hagut de confiar amb l'enfoc automàtic de la camera. De vegades tens sorpreses agradables: De fet, tot i els inconvenients, puc dir que he fotografiat vertebrats salvatges, encara que no en la qualitat fotogràfica que m'hagués agradat.

Ve't aquí unes quantes fotos:

Polyommatus icarus

Anomenada vlgarment Blaveta, s'assembla per sobre a la Blaveta de l'espantallops, excepte per la part inferior de les ales que difereix.

Comú per tota Europa, Nord d'Àfrica, Cànaries, Orient mitjà i Àsia atemperada.

Amb dimorfisme sexual, l'exemplar fotografiat és un mascle. La femella per la part de sobre és de color marrò a marró blavós.

Aff. Bombus sylvarum

 Espècie de borinot. És molt freqüent per Trejuvell. 

S'alimenta de polen i viu en colònies que hom les troba sota la superfície del terra, en antics caus de petits mamífers o en nius abandonats d'ocells.

 

 Argiope bruennichi 

També anomenada aranya tigre o aranya vespa. Veient l'anterior fotografia s'enten aquests noms.

Distribuïda per Europa, N. d'Àfrica i per part d'Àsia.

Al bon matí o al vespre fa una teranyina una mica més amunt del nivell terra, tardant aproximadament una hora en fer-la, on atrapa les seves preses. 

Cepaea nemoralis

Cargol, encara que en recesió a les contrades, és força comú a tot Europa.

 De color variable (blancs, grocs, rosats, blavosos, marrons clars...) i amb bandes fosques variables tant amb color (negres, marrons de direntes tonalitats,...), com de grosor, com de quantitat (de cap fins a cinc bandes fosques) Amb una amplària de fins a 2,5 cm.

En la gastronomia catalana, es consumeix.

  

Papilio machaon

 

Rep el nom vulgar de Papallona Reina. 

Amb molt ampla distribució: Abarca tota la zona temperada d'Europa, Àsia i Nord Amèrica. Aquesta papallona fa molts any era poc freqüent a les nostres contrades. Actualment és força freqüent. N'he observat amb quantitat per el camí que baixa de Trejuvell al riu i el bocí de carretera que va dels tapassos de davant la "cantera" fins a l'entrada del camí del bosc d'Espaén.

 Zebrina detrita

 

Espècie de cargol de petita grandària (aprox. 1,5 cm.) que es distribueix per tot el Sud i Centre d'Europa. Viu en zones relativament seques. És força abundós a Trejuvell.

 

 Bombus pascuorum

 Un altre borinot present a la major part d'Europa. També, com el seu parent Bombus sylvarum, fa els nius a terra, però també ho fan a la molsa o a la fusta en descomposició.

  

Sciurus vulgaris

 

Ve't aquí al nostre belluguí i esmunyedís amic que viu als nostres boscos sobretot de pins, on li agrada rossegar pinyes.

Viu per els boscos de tota Europa (incluent-hi Gran Bretanya i Irlanda), i el nord d'Àsia. Bàsicament menja fruits i llavors, encara que també insectes, ous i petits ocells.

Al ser tant actiu, aquest fugisser rossegador es fa molt difícil de fotografiar. Utilitza les branques dels abres com a camins.

 

 

Rupicapra pyrenaica

 

 

 

 

 

 

L'isard és un tipus de cabra salvatge que es troba en les principals cadenes muntanyoses del suroest d'Europa.

Espècie típica del pis subalpí, entre el límit superior dels boscos i les pastures supraforestals, ocupant a l'estiu les màximes altituds. Prefereix pendents forts i rocoses on la neu s'acumula poc. Habita entre els 1000 i 2800 metres als Pirineus

 

 

 

 

Helix aspersa

 

  

 És el cargol bover de tota la vida. Encara que sigui molt apreciat i consumit com aliment, es considera com a plaga de les hortalisses.

La carn dels d'aquí és més fosca i dura que els propis de la plana del Segrià, diferentciant-se també la closca que els de dalt és més marronosa i fosca que els de baix.

Actualment s'han fet granjes per la gran demanda que hi ha a Catalunya tant per al consum gastronòmic, com per el fet de que de la seva "bava" se'n elabora productes cosmètics.

 Dins la tradició catalana surt a la cançó del "Cargol treu banya".