Trejuvell desde dalt de la Serra de Prada

A finals d'Agost, la Maribel i jo, varem organitzar una sortida per si trobavem el camí que porta al cap del bosc de Trejuvell, a dalt de tot de la Serra de Prada.

Ens varen parlar d'un camí que va del bosc de la Guàrdia d'Ares fins allà. Ho vam intentar com a quatre cops tot seguint les indicacions que ens van dir. Però no ha estat fins aquest darrera vegada que no ho hem assolit: Pfiu!!! Val, de debò, la pena de pujar-hi!!! És impressionant!!!

En aquesta foto es veu la "Cantera" de Trejuvell i el pic de Sant Quiri

Crec que varem fer cap a Plansaüc, al planell de Batzagans...(?) No es pot anar tant "pelat" com anava, i tant a "l'aventura". La propera sortida ho he de fer equipat amb GPS per poder-lo situar correctament i la col·lecció d'objectius per la càmera de fotografiar (portava un senzill 18-70 mm)

Trejuvell i la "Cantera"

Tres vistes diferents: Al fons les muntanyes d'Andorra i la Cerdanya

Francament és una excursió recomanable. El problema és que es llarga per a fer a peu en un dia. Lo millor és anar-hi amb tot terreny. Deixar-lo allí i recorrer-ho tot a peu.

No hi ha cap ni una dificultat. És tant pla que si no fos per el perill dels cingles,  fora fins i tot recomenable per a famílies amb nens.

El camí que vaig seguir va ser: 

1. Anar fins a la Guàrdia d'Ares 
2. De la Guàrdia d'Ares agafar el camí de les Tarteres dels Minairons. 
3. Arrivarem a l'alçada del Dolmen del Plan Fornesa. Continuar el camí.
   
   

   

   Dolmen del Plan Fornesa
   

4. Trobarem una primera bifurcació: Un camí puja fent un revolt a la cruïlla, i l'altre és més pla: Agafarem el que puja per molt que el segon sembli més lògic. El planer et duu al Barranc del Llop.
5. Anirem pujant fins arrivar a una altra bifurcació: Una tira recte i comença a baixar. L'altra tira per la dreta fent una corba d'uns 300º, estreta i que va pujant. Agafarem aquesta darrera. Cal tenir cura ja que hi ha ramats d'ovelles soltes vigilats per gossos.
6. Anem pujant tota l'estona fins que al final baixes per una zona boscosa. Dóna la sensació de que te'n allunyes d'on vols arribar. No és així: En un punt determinat el camí planeja. Continuem!!! En algun lloc arribarem!!!
7. Arribarem a una cruïlla d'on, del camí principal que va recte, surt un camí forestal a mà esquerra fent un angle d'uns 300º també. Agafem aquest darrer.
8. Hi ha algun boci que el camí es difumina, cal estar a l'aguait de no perdre'l. Quasi lo millor es avorar el cotxe i caminar una mica, que val la pena i no és tant alluny... Sinó, resseguir el camí fins que s'acaba: Unes passes i ja hi ets!!!

 

Vistes d'Ausàs i la Guàrdia d'Ares

Al tornar vaig tenir un moment de goserament: Vaig decidir que en compte de desfer el camí, continuaria fins al final a partir de la darrera cruïlla.
Fet i dit!!! Així ho vaig fer!!!
Al principi el camí era força bo. Varem passar per el cantó d'unes quantes bordes recentment "apariades" que feien força patxoca... Però al final el camí es torna molt dolent: Estret, sense avoradors on puguessin creuar-se diversos vehicles, de cop i de volta et trobaves rocs de centenars de kg. al mig, parts del camí habia baixat quasi la meitat del ferm, o que simplement que aquest s'inclinaba molt, o que hi ha uns solcs esfareidors en zones on tens unes barrancades esglaidores...
Passes per el costat d'un grup de cases (Segons l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya correspont a Fontanella-Sant Andreu).

Vistes de la Vall del Riu Segre amb la pedrera de COMACSA en primer terme

Finalment surts a la carretera C-14, a la alçada del Congost dels Tres Ponts, vora el Túnel de Montan de Tost.